Escrit el 8 abr, 2009

El contingut és el mitjà

Estem vivint una gran crisi en el sector dels mitjans de comunicació amb acomiadaments i reestructuracions importants (veure article de Juan Varela a Soitu). Én realitat és més una crisi dels mitjans tradicionals, del seu model de negoci, que no pas del periodisme. Soc optimista pel que fa a la professió si és capaç -això sí- de reciclar-se a fons en un entorn on els mitjans ja no són imprescindibles. En aquest informe (pdf) ho explico amb més detall però en definitiva es tracta de:

  • Fer autocrítica en la funció social:  acompanyar els ciutadans sense paternalismes ni prepotència, afegint valor al que ja fan milions de persones a Internet tractant informació i dades.
  • Plantejar una formació que combini els criteris periodístics de sempre amb les noves eines multimèdia i 2.0, tant per treballar per d’altres, com per establir-se com a periodista independent.
  • Innovar en nous models de periodisme (periodisme ciutadà, bases de dades, serveis online, etc.).
  • Innovar en nous mitjans i nous models de negoci de les empreses que sustenten el periodisme, més enllà dels blogs i el periodisme independent.

Els mitjans tradicionals no han entès res

Sembla mentida que les empreses periodístiques arribin tan tard a la reflexió, quan fa més de 10 anys que van començar a perdre clients mentre els usos d’Internet creixien exponencialment. Amb la desesperació del moment actual  es tornen a equivocar quan es llencen a farcir edicions digitals, cercant la salvació. El problema però, no és no haver trobat el veritable model de negoci online, sinó no haver après (David Chase els dóna alguns consells en aquest article).

theeconomist

Els mitjans van començar a parlar d’Internet als 90′ com una curiositat tecnològica, cosa per la qual se’n va encolomar als periodistes científics (una gran sort que ens va permetre reciclar-nos mentre treballàvem), després des de les seccions de societat hi van veure un gran niu de pedòfils i pederastes, per saltar ràpidament al terreny del periodisme econòmic ja que s’hi podien fer negocis fàcils a l’època de les punt.com. Quan va petar la bombolla, van fer una anàlisi suïcida: d’Internet no en traurem diners, van dir,  i van menystenir les pròpies redaccions digitals i els incipients models de negoci que havien començat. Evidentment era -i és- molt difícil encertar. Al nostre país la situació encara és més greu perquè les elits -també les periodístiques- llueixen sovint una actitud acientífica i atecnològica,  que ens condemna a viure del totxo i del turisme barat, sectors amb gran futur com se sap. Com exemple, escolteu aquesta tertúlia on es parla de l’ús dels mòbils i d’Internet (Catalunya Ràdio, 16/02/09, a partir de 37′ 25″ )

Què cal fer ?

Cal mirar-s’ho tot sense esquemes preestablerts, com per exemple el de la periodicitat (publico quan tinc notícies, no quan haig de produir un producte) i anar a l’essència. Perquè, com sempre, el més important és trobar bones històries, les que interessen perquè tenen impacte i enllacen amb preocupacions, anhels o necessitats. Aleshores cal explicar-les i difondre-les globalment amb les eines digitals, i empaquetar-les en serveis de pagament -quan afegeixen molt valor- o fer-les atractives per a la publicitat. La meva tesi és que una bona història avalada per bons i bones periodistes és capaç de generar tot aquest procés sense necessitat de cap mitjà. Canviant la frase de MacLuhan, el contingut pot ser el mitjà. Es pot constituir un equip de periodistes quan hi ha una bona història en marxa i cercar publicitat, de la mateixa manera que els músics ja no venen discos i fan, en canvi, més concerts esponsoritzats.

Les empreses haurien de assajar aquesta i altres fórmules a Internet, investigar i avaluar els resultats de prototipus periodístics i els models de negoci associats. En canvi, tornen a publicar diaris digitals com als anys 90. Ningú no té la gran solució però no cal repetir el que ja sabem que no funciona.

* Gràcies als comentaris de Quique, afegeixo el full de ruta de lainformacion.com, un mitjà que fa exactament això: R+D en nous mitjans desestimant errors apresos, com la integració de redaccions.

5 Comentaris

  • Joan Ayats escrigué:

    Jo crec que, a l’igual que quasi totes les empreses que en aquests moments pateixen la crisi, el problema és de model de negoci.
    Al copiar/pegar el paper al digital no s’hi trasllada també les fonts dels diners. Estic d’acord en lo de deixar enrera esquemes preestablerts.
    Tot i això ja haurien d’estar sortint propostes interessants que marquen camins a seguir i també estaria bé que els que hi teniu una relació més professional amb el tema ens indiqueu aquelles per les quals apostaríeu.

    Només a nivell d’anècdota també m’agradaria comentar que és pot fer turisme econòmic i de qualitat i que el turisme de luxe no té perquè ser forçosament beneficiós per l’entorn on s’hi desenvolupa.

    Tens un bloc molt interessant, felicitats.

    A reveure,

  • Quique escrigué:

    Hola Cristina, estic molt d’acord amb el teu anàlisi. De fet hi ha en marxa noves experiències en aquests sentit, coneixes lainformacion.com? ara està en fase beta i es pot accedir amb invitacions. Lo interessant és que combina tres aspectes fonamentals que han anomenat Projecte i : la filosofia del triangulo. Aquestes tres cantonades són:

    - Robots de recerca per la informació general (no hi ha periodistes)

    - Ciutadans aportant informació

    - Professionals periodistes fent us d’aquestes eines i sortint al carrer a fabricar noticies (bones històries que dius tu).

    He pogut visitar el web i de moment no està en marxa el que veritablement esperem: un periodisme humà i proper, que ens faci sentir coses… per la resta de noticies ja tenim els robots.

    Al meu bloc també tinc una tesis que m’agradaria compartir:

    Les xarxes socials seran el quart poder

    Us animo a partipar! felicitats per la feina!

    Els enllaços:

    http://masterdospuntcero.wordpress.com/2009/03/30/les-xarxes-socials-seran-el-quart-poder/

    http://beta.lainformacion.com/

    http://www.233grados.com/blog/2008/12/proyecto-i-la-filosof%C3%ADa-del-tri%C3%A1ngulo.html

  • Quique escrigué:

    lainformación.com acaba d’estrenar bloc ;)

    http://blogs.lainformacion.com/proyectoi/

  • crisribas escrigué:

    Gràcies, tens raó en quant al turisme, es tracta de fer un turisme sostenible i basat en el coneixement més que un turisme de luxe, no estava ben expressat.
    En quant a les línies a seguir, com dic, caldria posar en marxa nous mitjans sense invertir massa i mesurar què passa, com una mena de laboratori que anès provant models de negoci i fos capaç d’establir quin funciona millor o té possibilitats. Estic intentant crear experiències d’aquest tipus…

  • crisribas escrigué:

    Gràcies pel comentari i els enllaços, et responc al teu bloc!