Escrit el 5 mar, 2012

Per a Lynn Margulis, amb totes les cèl·lules

Hi ha persones que han fet que jo sigui com soc, i tu ets una d’elles. Et vaig conéixer personalment quan començava a dedicar-me al periodisme, des del suplement de ciència del diari La Vanguardia, encara que ja havia sentit parlar de tu -t’havia llegit i estudiat- molt abans, a la carrera de Biologia. Qualsevol biòleg sap que ets la persona que va proposar la teoria de l’endosimbiosi i que vas col.laborar amb James Lovelock en desenvolupar l’hipòtesi de Gaia. Això és sens dubte el més conegut que has fet en ciència però no és el més important…

El més important, que em vas saber transmetre, és una mirada pròpia sobre la vida, en termes científics i personals. És una capacitat de fer preguntes incòmodes i d’anar sempre al límit del que és ortodoxe i correcte. Vaig aprendre que, quan algú pren aquesta actitud, la genialitat sempre aflora  per un costat o un altre i que, si ho fas amb rigor, arribes a les preguntes importants.

T’ho explicaré millor amb un exemple. En l’entrevista que et vaig fer a propòsit del llibre que vas escriur amb el teu fill Dorion Sagan,  Què és la Vida? vas dir que Descartes s’equivocava: “segons Descartes la vida és pur mecanicisme, i no és cert”. “Vols dir que creus en l’ànima?”, vaig dir-te, desconcertada. No se m’oblidarà mai la teva resposta “no, la vida és la conseqüència inevitable de la matèria en l’univers, l’evolució de la física i la química no és mecànica, és biologia”. Una resposta més enllà del blanc o negre, a la qual des d’aquell moment sempre més li he donat voltes. Segurament aquest és l’efecte que volies aconseguir. Ens hem trobat moltes altres vegades al llarg dels anys i les converses sempre han estat igual d’estimulants. La darrera va ser a l’expo de Sagarossa al 2008, on davant dels ecologistes vas reivindicar el planeta blau més que el verd. Crec que no et van entendre quan els vas aconsellar un viatge espacial. “Ja ho va dir Vladimir Verndaski a finals del segle XIX: quan la humanitat pugui veure la terra des de l’espai una idea poderosa emergirà”, vas recordar. Em vas fer adonar de com havia de ser de trascendent aquest moment en el que un ésser intel·ligent va fer aquesta fotografia i la va transmetre a la resta de l’espècie: la biosfera prenent consciència de sí mateixa en un cervell humà que s’ha dotat de la tecnologia per fer-ho possible.

Lynn, avui et fan un merescut homenatge a l’Institut d’Estudis Catalans en el que participo des de l’ACCC. Estaràs acompanyada de bones amigues i amics, Mercè Piqueras, Montse vallmitjana, Ricard Guerrero, Carmen Chica, Anna Omedes, entre d’altres. Jo no podré ser-hi presencialment per obligacions docents però si biològicament amb totes les meves cèl.lules, per tot el que t’he dit. Moltes persones t’han volgut homenatjar des del dia que ens vas deixar. Alejandro Martorell un dels guanyadors de l’accèssit del darrer premi Joan Oró el va aconseguir amb una carta dirigida a tu. El seu relat em va emocionar perquè, en el seu cas, vas influir en la seva vocació amb una conferència sobre uns orgànuls de les cèl.lules, els mitocondris, als quals ha dedicat tota la seva recerca. Concretament esbrinant com es comporten durant un infart cerebral, o ictus. Les paradoxes de la vida han fet que aquesta fos precisament la causa de la teva mort. Entenc com es va sentir en fer aquesta connexió, una de tantes de les que has provocat. Adeu Lynn, fins sempre. Gaia no seria igual sense la teva petjada i, per tant, nosaltres tampoc.

3 Comentaris

  • Alejandro Martorell escrigué:

    Muy conmovedor, realista y sentimental.
    Estoy totalmente de acuerdo contigo Cristina: Lynn Margulis nos llegó muy hondo a muchas personas en todo el mundo. Fue una gran científica que, a mi entender, podría haber gritado muchas veces a los cuetro vientos esa explamación que Arquímides pronunció y que todos los que investigamos esperamos hacerla en algún momento: Eureka!!! Seguramente que por su modestia, profesionalidad e humildad no lo hizo pero todos estamos agradecidos por sus aportaciones al conocimiento científico.
    Saludos,
    Alejandro Martorell, PhD student.
    Web: https://alexmartorell.jimdo.com
    Email: alejandro.martorell@ub.edu

  • Ferran P Vilar escrigué:

    No vaig poder ser a l’acte, però hi hagués volgut anar. En tot cas aquest text aconsegueix transmetre l’emoció que sents, i emocionar alhora. Des d’aqui m’afegeixo al record i homenatge a aquest magnífic exemple d’humananitat.

  • Cristina Ribas escrigué:

    Gràcies a tots dos per les vostres paraules, m’alegra veure que compartim aquesta sensibilitat amb la Lynn