Escrit el 5 des, 2012

Com fomentar les vocacions geek femenines

Ada Lovelace

Linux, Facebook, Apple o Google podrien haver estat creats per dones? Jo crec que sí però el cas és que les cares més visibles d’Internet són ara mateix homes. Té a veure amb el rebuig de moltes dones a considerar-se i explicar-se com a genis ? O és que la cultura geek està massa allunyada de l’educació sexista que impera. No m’atreveixo a parlar de les causes, encara que estic segura que aquestes dues hi tenen influència. El que sí està clar és que les conseqüències de tenir poques dones creant i influint en la tecnologia són molt negatives, tant per a les pròpies dones com per al conjunt de la societat. Com passa en tants altres àmbits, no només és injust limitar el poder de decisió i participació relegant-les a simples consumidores sinó que, a més, prescindir de les dones representa un malbaratament enorme de talent potser enfocat en noves i innovadores direccions. Com fer per acostar la vocació i la cultura tecnològica a les dones?

* Entrada publicada originalment al blog de la UOC “Open Thoughts, What if Steve Jobs had been a woman?”

Sheryl Sandberg

D’entrada, cal fer visibles algunes de les protagonistes de la història de la tecnologia trencant la imatge de la seva presència com estranya o impossible: Ada Lovelace matemàtica filla de Lord Byron considerada la primera programadora, Betty Jean Jennings i Fran Bilas que van programar entre d’altres, el primer ordinador ENIAC als anys 50, a més de totes les dones anònimes que s’hi van deixar la pell a Bletchley Park dexifrant codis durant la II Guerra Mundial, i que la ciberfeminista Sadie Plant homenatja en el seu llibre “Zeros i uns”. De la mateixa manera que la revolució industrial està teixida per mans de dones en les fàbriques tèxtils, les obreres digitals també han estat dones explica Plant.

Marissa Mayer

A la primera o segona fila de moltes companyies emblemàtiques de la xarxa hi trobem també dones, com Marissa Mayer, que va destacar a Google i és des del juliol presidenta i CEO de Yahoo o Sheryl Sandberg una de les executives més exitoses dels negocis digitals, actualment a Facebook. Cal explicar també que malgrat hi ha una davallada en el nombre d’enginyeres i informàtiques als Estats Units, hi ha start-up innovadores dirigides per joves emprenedores com explica aquest reportatge del Usa Today.

Qui sap el que ens estem perdent si hi ha menys dones programadores i emprenedores, ja que necessitem noves estratègies que ens han d’ajudar a transformar el món, la societat i l’economia amb l’ajuda de les TIC. Com va passar amb la primatologia, que va tenir un abans i un després, quan tres dones van introduir un nou mètode d’estudi, al conviure en el seu hàbitat amb les manades de ximpanzés, goril·les i orangutans. Les “trimates”, Jane Goodall, Dian Fossey, i Birutė Galdikas van aconseguir entendre el comportament dels simis més propers als humans com mai abans. Una de les claus va ser que elles van considerar la integració humana en el grup d’animals, un mètode que a cap home se li havia passat pel cap.

Inés Restrepo

Hi ha més exemples d’aportacions en sectors tradicionalment masculins. Fa molts anys que la sociòloga Carme Alemany va trobar, per exemple, que les rentadores dissenyades majoritàriament per homes incorporen molts programes, dels quals només se n’utilitzen dos o tres, mentre que solucions a problemes pràctics, com fer que un rentat s’aturi quan es barregen colors –fàcil de resoldre tecnològicament- són idees de dones dissenyadores. Algunes enginyeres, com la colombiana Ines Restrepo sovint pensen vies diferents d’abordar el mateix problema. Restrepo va idear un sistema de recollida d’aigua en comunitats locals amb petites canalitzacions construïdes en xarxa per cada habitant, sense necessitat de grans preses, costoses econòmica i ambientalment però presentades com la única proposta pels enginyers homes al seu país. Tots hi guanyem amb noves solucions des de noves perspectives. Un altra aportació potser el canvi de lideratge, des del purament transaccional i a curt termini, predominantment masculí, cap al transformacional que té altres objectius més enfocats a  crear valor perdurable en el temps, tal com explica la doctora Sara Berbel sobre el lideratge femení.

És necessari, a més, fugir dels estereotips que es posen de manifest en campanyes com la de la Unió Europea per fomentar les vocacions científiques entre les joves. Un polèmic vídeo , que es va acabar retirant, mostrava dones entre maquillatges i microscopis, com si fos necessari frivolitzar la recerca per a que aquesta sigui de l’interès d’una dona. La psicòloga Gemma Altell, analitzant el cas, posa de manifest dues qüestions rellevants. Per una banda, què hauríem de canviar en l’educació perquè les noies s’interessessin més per la ciència i la tecnologia? És obvi que alguna cosa falla perquè hi ha molt poques noies amb vocació geek, que vulguin ser programadores. I encara més: com fem per no contribuir a alimentar prejudicis que ens fan, per exemple, jutjar a les dones – i no als homes- a partir del seu aspecte, i com reinventem el que vol dir ser home i dona al segle XXI deixant, de banda els models androcèntrics generats fa milers d’anys.