Escrit el 27 feb, 2013

No deixem els adolescents orfes davant la tecnologia

Molts pares i mares estan preocupats davant els hàbits de l’anomenada Generació C (permanentment connectada), on els dispositius digitals són el canal principal per a les relacions, els jocs i el coneixement, fins i tot quan estan físicament propers. No entraré si això és millor o pitjor encara que recomano llegir Socionomia de Dolors Reig que es mira la tecnologia des de l’ús social i en té una visió positiva.

Els adolescents són nadius digitals perquè han nascut amb Internet, però els deixem orfes davant la tecnologia. Dominen les eines però els falta criteri i intencionalitat, trets que seria bo que els hi transmetéssim.

Tinc un fill d’11 anys al qual he acompanyat en l’aprenentatge digital, en part perquè em dedico professionalment a aquest sector però també perquè vull que arribi a usar la tecnologia en benefici propi, en la seva educació i socialització. Ja fa temps que els experts adverteixen que és absolutament imprescindible un paper actiu de tutors i educadors per a que la generació C vagi més enllà dels jocs i l’entreteniment. Amb aquesta intenció us deixo alguns recursos i consells personals que podeu usar amb els vostres fills i filles:

Xarxes socials: No passa res en retardar l’entrada a Facebook (legalment vetada fins als 14 anys), sobretot perquè un cop que tinguin un compte personal, haureu de respectar la seva intimitat i per enfrontar-se al món globalitzat accessible en aquesta xarxa (1.000 milions d’usuaris) cal tenir certa maduresa. Abans podeu introduir-los en plataformes on es publica en obert i on podeu seguir el què fan i ajudar-los a trobar contactes i converses adequades i interessants (Twitter, Instagram, Pinterest…).

Aprendre a moure’s en mig de molta informació irrellevant (o perniciosa si voleu) amb criteris d’interès i qualitat és una habilitat que els servirà més endavant. És bo, alhora, transmetre una certa cultura de la privadesa i la prevenció, sense posar la por cos però, per exemple, no deixant que pengin fotos reals en llocs públics o semipúblics (com el correu) quan són petits. Dibuixos, avatars, còmics…us serviran per ensenyar-los a construir una identitat digital junior.

Aplicacions educatives: Espontàniament els nens i nenes es descarreguen jocs en tabletes i dispositius mòbils però hi ha aplicacions educatives, igualment divertides, que requereixen de la vostra prescripció activa. Aquestes són les meves preferides:

Toontastic: Permet crear dibuixos animats (Cartoons) a partir d’escenaris o personatges preexistents o dibuixats, aprenent a explicar històries (plantejament, nus, desenllaç) amb veus gravades pels propis nens. S’ho passen igual de bé que quan maten ocells amb porquets (Angry Birds) però amb més guanys per al cervell estimulant la creativitat.

Star Walk: Tot el cel, de les estrelles als planetes, les galàxies i tot el que coneix l’astronomia actual, identificant el que estem veient en temps real. La fascinació del cel que ha captivat sempre a joves i grans però en un format adequat al segle XXI. Permet parlar de coses amb els nens com del que va descobrir Galileu, recreant la imatge que va dibuixar de les llunes de Júpiter al 1610

MyTown2: Una aplicació on es construeix una ciutat, amb equipaments de tot tipus i on aprenem que les carreteres porten cotxes però fan perdre espais naturals i que els veïns prefereixen escoles i hospitals per anar a viure a un lloc, encara que els casinos poden deixar molts diners. Com a alcalde o alcaldessa de l l’indret haurem de gestionar el pressupost amb seny sinó volem perdre.

Moltes entitats amb continguts educatius han creat les seves pròpies aplicacions. Si sou aficionats a un programa educatiu del tipus que sigui podeu esbrinar si existeix una aplicació. En són exemples la del Gran Dictat de Tv3 o la de Cosmocaixa.

Scribblenauts és un joc però molt útil  per aprendre vocabulari en anglès a partir d’escenes on cal exprémer la imaginació. Draw Something ve a ser el mateix però en forma de xarxa social. Un altre joc amb molt d’èxit, en el que cal seguir una estratègia i col·laborar amb altres jugadors per guanyar batalles, és Clash of Clans, a través del qual podeu ensenyar als vostres fills a tratar i negociar online amb altres persones.

Bases de dades i repositoris d’informació: Les millors són Internet Movie Data Base per als nens i nenes més cinèfils, Google Earth per als que volen aprendre geografia  i Viquipèdia, la gran enciclopèdia on es troba informació de gairebé tot. No només per consultar dades, entenent que es tracta d’un projecte col·laboratiu que millora amb la participació: ajudeu als vostres fills / filles a millorar una entrada de la Wikipedia per transmetre la idea (poderosa) que en el món 2.0 es poden canviar les coses. Es tracta d’estar al seu costat i fer-los adonar de la potencialitat de les eines amb esperit crític.

Audiovisual: Youtube té el canal Educatiu on trobareu classes magistrals i conferències de les millors escoles i universitats del món encara que cal saber què busquem i seleccionar els vídeos per edats i temes, igual que passa amb els milers de cursos online que s’ofereixen de forma gratuïta, els famosos MOOC. Hi ha, a més, els recursos de la Khan Academy on podeu trobar lliçons breus de gairebé la totalitat dels continguts obligatoris de primària i secundària. Òbviament la majoria de vídeos són en anglès però no és estrany que trobeu opcions de subtítols, així aprenem la llengua i, millor encara, l’escoltem en versió original. És boníssim, per exemple, seguir plegats les conferències TED amb subtítols.

eBooks: Les llibreries i quioscs virtuals tenen publicacions per infants i joves en format digital que es poden descarregar via pagament. El format digital és a vegades més atractiu, sobretot si va acompanyat d’enllaços i audiovisuals. La revista Muy Interesante, per exemple, té la versió digital amb aquests complements multimèdia. La meva experiència és que en aquest format els pots acompanyar molt bé en la lectura dels clàssics (Froid, Asimov, Espriu…)  perquè les referències estan a un clic.

Música i ràdios: A Spotify, a banda de que cerqui les músiques que coneixen els seus amics i amigues, podem compartir-hi llistes del patrimoni familiar, des dels Beattles fins a l’òpera, o clàssics dels 80 o els 90′. També cercar les lletres de les cançons en anglès -o altres llengües- és una bona forma d’aprendre a través de continguts que els hi agraden.

Xats: Als 14 anys una gran majoria tenen mòbils i es comuniquen sovint per Facebook, Whatsup, Kik, gTalk, Messenger, Skype o qualsevol altra xarxa…Cal donar-los molta informació sobre els perills, el ciberassetjament en especial. És millor que ho facin els educadors formals o informals però es bo que els pares i mares sapiguem de què van, i de pas ens els apliquem a nosaltres mateixos quan utilitzem les xarxes, consultant les recomanacions del departament d’Ensenyament i de  l’Oficina de Seguretat del Ministeri d’Indústria. També és aconsellable no fer demagògia d’aquests perills, tot tenint-los en compte, però escoltant el que els propis joves opinen sobre la seva seguretat.

 

4 Comentaris