Escrit el 3 ago, 2014

Estònia, el país més digital d’Europa

Estònia, amb una extensió comparable a Dinamarca i una població de tan sols 1.300.000 habitants, és un dels països més digitalitzats del món que fa bandera i treu partit d’aquesta condició per millorar l’economia i el nivell de vida dels seus habitants. Gràcies a un recent Study Trip organitzat per l’European Union of Science Journalists ‘Associations (EUSJA) a la qual pertanyo a través de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) he comprovat en persona el model i les raons del seu impressionant desenvolupament digital…

Estònia és una societat dinàmica molt marcada per l’ocupació soviètica que va finalitzar amb la declaració d’independència el 1991. Gairebé no hi ha atur, amb una població petita i una societat en què l’educació és tan prioritària com a Finlàndia, el que es tradueix en molta inversió pública i resultats semblants en l’informe PISA.

El sector TIC és molt important, representa el 9% del PIB i és el motor de l’economia encara que només empra al 4,5% de la força de treball. Els estudiants de centres com la  Tallin University of Technology o el Institut of Computing Science de la Universitat de Tartu són captats immediatament per les empreses fins i tot abans que es graduïn L’atracció de talent estranger és, però, molt difícil pel clima i els salaris. Aquesta situació els ha portat a prioritzar l’eficiència i l’enginy en les solucions TIC. La característica principal dels projectes digitals que han dut a terme és inversió màxima de talent amb els mínims recursos.

L’aposta per la societat de la informació en el moment de la independència està relacionada amb la voluntat de democratitzar i modernitzar el país. Els científics van ser també crucials en el desenvolupament tecnològic. Encara que han estat la seva font d’inspiració, estan molt orgullosos d’haver superat Suècia i Finlàndia en alguns aspectes i de pertànyer a la UE. Les relacions amb els Estats Units són també molt importants per ser anti russos i estar dins l’OTAN.

 

Principals indicadors de digitalització

99,8% de les transaccions bancàries són electròniques. Estan debatent eliminar l’efectiu (NO CASH) abans de 2020, el mateix debat que s’està produint a Suècia on, de moment, encara veuen riscos de vulnerabilitat. El que és segur és que a Estònia el 2017 s’eliminaran els rebuts en paper a tot el país i s’implantarà el pagament per mòbil mitjançant tecnologia NFC.

95% de la medicació es prescriu amb recepta electrònica, tant en el sector públic com el privat. La recepta arriba en 10 minuts a totes les farmàcies del país un cop que el professional la prescriu i el ciutadà només ha de identificar-se en qualsevol d’elles per obtenir els medicaments.

66% de la població actualitza les dades del cens en línia voluntàriament i el 95% fa la declaració de la renda per Internet.

Més del 25% dels ciutadans que voten, ja ho fan per Internet. La votació electrònica des del mòbil, la tablet o l’ordinador s’obre una setmana abans i es pot canviar el vot fins a l’últim minut fins i tot des de l’estranger. Malgrat les crítiques, el sistema és molt segur tal com està dissenyat, també perquè el volum de població a controlar és relativament petit.

El DNI electrònic és utilitzat pel 93% de la població. A Finlàndia només el fan servir el 6%. La principal diferència és que aquí l’ID card és únic i funciona, amb un lector o des del mòbil, per a tot: banca en línia, ús de les biblioteques, signatura digital de contractes de treball, petició de beques d’educació, accés a les dades de la història clínica, accés al portal de serveis de l’administració, la policia comprova i identifica als ciutadans fitxats o als que tenen carnet de conduir a través de l’ID, permet comprovar si el ciutadà està al dia d’un pagament … Qualsevol nou servei públic o privat pot connectar-se al sistema d’identificació sense accedir a la base de dades de població gràcies a un disseny molt simple denominat X-Road que s’ha ofert a altres països a la UE.

El 100% de les escoles funcionen digitalment i els alumnes programen des dels 7 anys (als professors se’ls dóna un portàtil gratuït) i a través de la plataforma e-School pares, professors i estudiants comparteixen informació. La programació es va introduir a les escoles molt abans que en altres països com els Estats Units, en el qual recentment el Govern ha vist la importància d’aquestes habilitats per desenvolupar-se a la societat actual.

El 97% dels negocis estan equipats digitalment i el 76% de les llars, i igual que al nostre país pràcticament la totalitat dels ciutadans té mòbil. El 76% del país està cobert per banda ampla, 3G i 4G. En la Constitució estònia es diu que Internet és un dret social perquè és el canal per a la democràcia. En tots els locals públics i privats es dóna WIFI gratis i a l’exterior (carrers, boscos, llacs, etc…) també però només per als ciutadans.

En els darrers anys s’han creat nombroses start-up relacionades amb negocis a través d’Internet amb molt èxit, la pionera va ser Skype, que encara segueix tenint la seva seu a Tallinn tot i que va ser comprada per Microsoft per 8 bilions de dòlars. Una de les més noves és TransferWise ubicada entre Estònia i Londres que permet realitzar transferències bancàries entre països amb comissions molt més baixes que les que apliquen els bancs. Opera amb 24 monedes en més de 50 països i ja transfereix l’equivalent de 4M d’euros al dia. La seva ambició és “canviar les regles de la banca mundial” segons expliquen els seus responsables i fundadors, entre ells ex treballadors de Skype. Els seus anuncis a la xarxa denuncien  l’opacitat dels bancs en aquest tipus de transaccions.

 

Què explica l’èxit de la digitalització a Estònia?

Independitzar-se de l’URSS el 1991 els va permetre començar a construir la societat de la informació a partir de zero, ja que els soviètics no havien fet massa per aplicar la tecnologia a la societat i menys encara en les repúbliques perifèriques. Començar de zero sense rèmores i ser petits van ser avantatges en relació a altres països.

Hi havia dos grups d’investigadors en computació a l’antiga URSS, els que jugaven en la lliga A liderada pels militars, amb molts recursos però molt dirigits i controlats i els de la lliga B, sense molts recursos però amb molta més llibertat. Tots els científics estonians eren a la lliga B però interactuaven sovint amb els de l’A i amb científics a l’estranger. La seva preparació en el moment de la independència era excel·lent i les seves idees, innovadores i connectades amb el que s’estava coent a occident.

Tenir un objectiu en el moment en què començava Internet va il·lusionar tota una generació ja que van pensar que es podia construir una societat millor usant la tecnologia digital. Els millors científics, amb coneixements i connexions internacionals van col·laborar amb el govern i les empreses que s’estaven creant. Els diferents partits polítics que han governat el país des de llavors han estat promotors de l’e-societat i la R+D+I amb més o menys inversió pública, que ha fluctuat en funció del pressupost disponible, però que no han qüestionat mai la seva importància i l’impacte social i econòmic.

El sistema polític en una població educada i no molt gran, ha generat un punt d’un equilibri entre la promoció dels negocis i la protecció de l’estat del benestar. Es triga menys de 24 hores a crear una empresa i les empreses que reinverteixen els beneficis en el negoci no estan obligades a pagar impostos, a la vegada que la cobertura de sanitat, educació, pensions, etc. és molt alta.

La ciutadania dóna suport als canvis i confia en les institucions ja que hi ha hagut un canvi radical des de l’època soviètica en què Rússia no els proporcionava cap servei, manipulava les eleccions i sotmetia a la població a espionatge.

La missió de la universitat és aplicar el coneixement i ajudar al desenvolupament del país, així l’hi encomana l’Estat. Per aconseguir-ho la R+D+I s’estructura al voltant de centres d’excel·lència, amb grups de prestigi, i centres de competència en què participen empreses i el sector públic a parts iguals.

 

Què podem aprendre?

Estònia és un referent en com fer que la inversió en R+D+I repercuteixi en la societat, en l’economia i el benestar. Els diferents governs i les institucions han apostat pel sector TIC, beneficiant al mateix temps a les empreses i a la societat. S’han guanyat la confiança de la ciutadania perquè això ha generat riquesa, prestigi i ocupació.

Estònia és també un bon exemple, potser el millor del món, en l’aplicació de l’e-administració ja que és usable, eficient, barata i segura, a més d’oberta al sector privat. Per això i perquè s’associa a la modernització en una societat educada fa que sigui usada massivament pels ciutadans. La majoria d’administracions del món haurien d’implantar models similars encara que, en general, les dificultats són enormes: baix nivell d’alfabetització científica i tecnològica, burocratització excessiva i poca usabilitat dels procediments, despeses excessives per haver d’integrar sistemes obsolets, impossibilitat de lideratge únic dels projectes …. a les nostres societats, a més, no és un projecte polític en ell mateix, ja que abans s’hauria d’eradicar la corrupció que deixa en segon pla la modernització i l’eficiència, cosa que se suposa característic d’un bon govern però que no aporta massa rèdits electorals.

Estònia no és, malgrat tots els seus e-avenços, un referent d’e-Govern i mecanismes de participació. La transparència no és la seva prioritat, sinó que ho són la seguretat i l’eficiència. No els cal ser transparents perquè els seus ciutadans confien en les institucions, igual que els seus veïns danesos, suecs, noruecs i finlandesos, i justament el contrari del que passa a països com el nostre.