Escrit el 21 jun, 2015

Cap a una societat responsable

Click here to save de worldUn projecte europeu liderat per L’Obra Social “La Caixa “avança en l’aplicació de la Recerca i Innovació Responsables (RRI), una evolució del  ”Science and Society” cap al concepte “Science with and for Society“, present en el programa Horizon 2020 promogut per la Comissió Europea. Es tracta d’escoltar les necessitats de les persones a les que suposadament serveix la investigació i integrar-les, a més de tenir en compte l’ètica, la igualtat de gènere, el lliure accés, la participació ciutadana i l’educació científica. I és que la ciutadania cada vegada tolera menys actituds paternalistes per part de les institucions, alhora que reclama igualtat d’oportunitats i implicació social en totes les activitats.

Fa poc es va celebrar una jornada a Cosmocaixa on es van posar en comú els avenços del projecte Eines per a la Investigació i Innovació Responsables, destacant bones pràctiques i mostrant eines ja disponibles. L’Associació Catalana de Comunicació Científica hi va col·laborar activament perquè la divulgació i el periodisme científic també han de ser responsables en aquest canvi de paradigma. La ciutadania demana informació, participació i implicació i en tots els àmbits, per descomptat, també en ciència i comunicació.

El periodisme justament està ara immers en un debat semblant entre a) seguir explicant històries sense més, una cosa que ja fan milions de persones a través d’Internet, o b) ajudar-les a gestionar la seva pròpia informació. Experts com Jeff Jarvis opinen que el periodisme ha de transformar-se i que els continguts en si mateixos no poden ser la finalitat. Fins ara ha estat una activitat destinada principalment a obtenir productes (mitjans, notícies, reportatges, informatius, …) mentre que en l’era digital el seu futur passa més per generar serveis (oferir espais per a la gestió d’informació i per a la participació, ajudar en la selecció i difusió de recursos, a més de custodiar i depurar dades …). Una part d’aquests serveis en plataformes digitals ara mateix els presten millor Google, Facebook i Twitter que els propis mitjans i per això s’estan gestant aliances interessants.

Més que pensar en com millorar la feina, hauríem de concentrar-nos en aportar valor a les comunitats a les que servim. Això significa mesurar els resultats no en termes d’audiències, sinó en els impactes reals que som capaços de produir a la societat en el sentit que aquesta desitja. Així, el periodisme hauria de ser sobretot activista tal com defensa un altre veterà digital, Dan Gillmor, i molts professionals que col·laboren en les cada vegada més nombroses iniciatives de Periodisme ciutadà arreu del món. Aquest és, entre altres motius, el que ha empès a la nostra Associació a formar part recentment de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire a Catalunya juntament amb més de 70 entitats ciutadanes.

També l’esforç que fan els departaments de comunicació de les universitats i centres de recerca ha d’anar més enllà de l’interès propi, i legítim, en generar impacte i reputació en favor de l’obtenció de recursos. Què poden fer per la comunitat usant la comunicació com a vector? IrsiCaixa i els seus múltiples programes de divulgació són molt bons exemples en aquest sentit, també les jornades de portes obertes del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. I és que l’actitud responsable, moltes vegades, no requereix grans pressupostos sinó una forma diferent de pensar, connectant diferents activitats. Per exemple moltes facultats d’odontologia organitzen revisions gratuïtes entre la població que s’han convertit en fabuloses campanyes de comunicació.

I la ciutadania? també ha de ser responsable, no pot pretendre que les decisions es prenguin a cop de “m’agrada”. Cal passar de l’anomenat “clicktivisme” a l’activisme real que, a més de canviar percepcions, aconsegueix millores tangibles. Estem, sens dubte, en un punt més madur de la Societat de la Informació en el qual l’experiència combinada amb les potencialitats que ofereix la tecnologia ens pot portar molt lluny. M’agraden aquestes recomanacions de Howard Owens per reinventar el periodisme, especialment les dues últimes: 9) dóna-li als lectors el que volen i 10) no els donis als lectors el que volen.

Click here to save de worldUna de les reflexions que vaig aportar durant la jornada és si la proposta de la Comissió amb RRI no estarà molt lluny del que passa a la societat? Exemple: sens dubte cal millorar la proporció d’investigadors i investigadores i el seu paper de responsabilitat en els projectes però abans hauríem d’eliminar actituds pròpies d’altres èpoques ja que recentment hem comprovat com un premi Nobel pot ser molt masclista. Algú em va fer notar que justament la ràpida dimissió de Tim Hunt per les seves declaracions sobre la necessitat de segregar els laboratoris per sexes demostra fins a quin punt aquests són ja valors molt arrelats a la societat. Segurament, però si veiem els suports i defenses que ha rebut potser hauríem de concloure que encara alguna cosa falla en determinats estaments de poder.

Cristina Ribas és membre del grup d’investigació en periodisme IN-DATA