1. Another world is possible. You have to understand that the global socio-economic system will no longer be as it was. Although the inertia of returning to old patterns is very strong, we must move towards a more just and sustainable world that gives value to honesty against speculation. Experts are already giving clues on how to do it: moral recasting , a balance between public and private sector , innovation of democracy and maintenance of the welfare state as one of the main assets that we can not lose.

 2. We are not vassals. Although it may seem like it, we are not in feudal times. There are fundamental differences, such as the vast majority of humanity have been educated or receive education every day through the Internet, access to which doesn’t stop growing . Democracy allows us to exercise power, not just voting for our representatives but by getting involved in important decisions. If there are not enough legal channels, we must promote change. It was more difficult was to abolish slavery or get the vote for women. We can find examples in Iceland , where citizens refuse to take onboard the financial mess created by bankers, and in Brazil where public movements have managed to remove all charged with corruption from electoral lists.

 3. We can be active consumers. Adjust the budget to what is most needed, prioritizing goals, in solidarity with those who are worse off, while working for the new economy. This means spending money wherever we can in companies and projects with just business models, that are committed to transparency, innovation and the talent of people. For me active consumer applications range from legal downloads to investing in collectively financed projects on platforms such as Verkami and studying whether products are supportive or sustainable (via Intermon or Consumer, for example) before buying.

 4. Investing in knowledge is profitable. Educate ourselves, create and share what motivates us, enjoying and promoting the value of knowledge, thoroughness and quality. It means being critical and engaging in lifelong learning. This is what was conceived , for example, by the organisers of Breakout Beceite - inventing a tourism event and, at the same time, a place for the exchange of information and knowledge. Whether we are employed or not, being active, puts us in a better situation in the labor market and, at least, makes us grow as people and as professionals. The commitment of the journalist Jordi Colomer Pérez who went to Syria without anyone asking him to and ended up being a correspondent for a lot of the media, is a case in point. This line of thinking has inspired the postgraduate course in Strategic Digital Communication we are launching in October: the proposal is to do projects though which we can learn and create opportunities.

 5. Citizenship is active and connected. We’ve spent years complaining about political management and our disappointment in the functioning of public system-as well as the private-and for good reason, but now we need to take action. Better to build something, even on a small scale than moan and do nothing when faced with a need. In 2009 I participated in the organization of a self-organized workshop for parents at the school of my son and now we plan to fill the sixth class hour that public schools are losing a similar system. Information Technologies permit the setting up and easy maintenance of social network based initiatives. The portal Citizenship 4.0 created by Telefonica proposes to bring these initiatives together and make them visible. And everyday there more and more active and connected citizens, demonstrating how the information society goes far beyond consumption and entertainment. Are you in?

1. Otro mundo es posible. Hay que entender que el sistema socioeconómico global ya no volverá a ser como era. A pesar de que la inercia de volver a viejos esquemas es fortísima, hay que ir hacia un mundo más justo y sostenible que dé valor a la honestidad frente a la especulación. Los expertos ya están dando claves sobre cómo hacerlo: refundación moral, equilibrio entre sector público y privado, innovación de la democracia y mantenimiento del estado del bienestar como uno de los principales activos que no podemos perder.

2. No somos vasallos. Aunque lo parezca, no estamos en la época feudal. Hay diferencias fundamentales, como que una gran mayoría de la humanidad ha recibido educación o la consigue cada día a través de la Red, el acceso a la cual no para de crecer. La democracia nos permite ejercer el poder, no sólo votando a nuestros representantes sino implicándonos en decisiones importantes. Si no hay suficientes vías legales, hay que promover cambios. Más difícil fue abolir la esclavitud o conseguir el voto para las mujeres. Encontramos ejemplos en Islandia, donde los ciudadanos se niegan a asumir los desbarajustes financieros, y en Brasil donde la iniciativa popular ha conseguido eliminar a todos los imputados por corrupción de las listas electorales.

3. Podemos ser consumidores activos. Ajustar el presupuesto a lo que es más necesario, priorizando los objetivos, solidarizándonos con los que están peor, a la vez que trabajamos en favor de la nueva economía. Esto quiere decir gastar el dinero, siempre que podamos, en empresas y proyectos justos en su modelo de negocio, que apuesten por la transparencia, la innovación y el talento de las personas. Para mí son aplicaciones de consumo activo las descargas legales, invertir en proyectos financiados colectivamente en plataformas como Verkami e informarse antes de adquirir productos para saber si son solidarios o sostenibles (vía Intermon o Consumer, por ejemplo).

4. Invertir en conocimiento es rentable. Formarse, crear y compartir lo que nos motiva, disfrutando y fomentando el valor del conocimiento, el rigor y la calidad. Se trata de adoptar una actitud crítica y de aprendizaje permanente. Es lo que plantearon, por ejemplo, los promotores de Breakout Beceite inventando un evento turístico y, a la vez, un lugar de intercambio de información y conocimiento. Tanto si tenemos trabajo como si no, ser activos nos pone en mejor situación ante el mercado laboral y, al menos, nos hace crecer como personas y como profesionales. La apuesta del periodista Jordi Pérez Colomer que fue Siria sin que nadie se lo pidiera y acabó siendo corresponsal de muchos medios, es un caso. En esta línea se inspira el postgrado de Comunicación estratégica digital que hemos puesto en marcha para octubre: la propuesta es hacer proyectos para aprender y generar oportunidades.

5. La ciudadanía se activa y se conecta. Llevamos años quejándonos de la gestión política y de la decepción en el funcionamiento del sistema público-también del privado-y no faltan motivos, pero ahora toca pasar a la acción. Más vale construir algo, aunque sea a pequeña escala, que lamentarse y no hacer nada ante una necesidad. En 2009 participé en la organización de un taller autogestionado por padres en la escuela de mi hijo y ahora nos planteamos llenar la sexta hora lectiva que pierde la escuela pública con un sistema parecido. Las Tecnologías de la Información permiten poner en marcha y mantener fácilmente iniciativas basadas en redes sociales. El portal Ciudadanía 4.0 de Telefónica se ha propuesto agruparlas y hacerlas visibles. Y es que cada vez hay más ciudadanos y ciudadanas activos y conectados, que muestran cómo la sociedad de la información va mucho más allá del consumo y el entretenimiento. ¿Te añades?

1.  Un altre món és possible. Cal entendre que el sistema socioeconòmic global ja no tornarà a ser com era. A pesar de que la inèrcia de tornar a vells esquemes és fortíssima, cal anar cap a un món més just i sostenible que doni valor a l’honestedat en front de l’especulació. Els experts ja estant donant claus sobre com fer-ho: refundació moral , equilibri entre sector públic i privat, innovació de la democràcia i manteniment de l’estat del benestar com un dels principals actius que no podem perdre.

2. No som vassalls. Encara que ho sembli, no estem a l’època feudal.  Hi ha diferències fonamentals, com ara que una gran majoria de la humanitat ha rebut educació o l’aconsegueix cada dia a través de la Xarxa, l’accés a la qual no para de créixer. La democràcia ens permet exercir el poder, no tan sols votant als nostres representants sinó implicant-nos en decisions importants. Si no hi ha prou vies legals, cal promoure canvis. Més difícil va ser abolir l’esclavitud o aconseguir el vot per a les dones. Trobem exemples a Islàndia, on els ciutadans es neguen a assumir els desgavells financers, i al Brasil on la iniciativa popular ha aconseguit treure tots els imputats per corrupció de les llistes electorals.

3.  Podem ser consumidors actius. Ajustar el pressupost al que és més necessari, prioritzant els objectius, solidaritzant-nos amb els que estan pitjor alhora que treballem en favor de la nova economia. Això vol dir gastar els diners, sempre que puguem, en empreses i projectes justos en el seu model de negoci, que apostin per la transparència, la innovació i el talent de les persones.  Per mi són aplicacions de consum conscient, entre d’altres, les descarregues legals , invertir en projectes finançats col·lectivament en plataformes com Verkami i  informar-se abans d’aquirir productes per saber si són solidaris o sostenibles (via Opcions, Intermon, Consumer…).

4. Invertir en coneixement és rendible. Formar-se, crear i compartir allò que ens motiva, gaudint i fomentant el valor del coneixement, el rigor i la qualitat.  És el que fa, per exemple, en Janquim a través del seu blog aportant dades i reflexions sobre el periodisme, i que arriba a la màxima expressió amb la proposta d’índex de qualitat dels mitjans digitals. Es tracta d’adoptar una actitud crítica i d’aprenentatge permanent. Tant si tenim feina com si no, ser actius en posa en millor situació davant el mercat laboral i, si més no, ens fa créixer com a persones i com a professionals. L‘aposta del periodista Jordi Pérez Colomer que va anar Síria sense que ningú no li demanés i va acabar sent corresponsal de molts mitjans n’és un exemple. En aquesta línia s’inspira el postgrau de Comunicació estratègica digital que hem posat en marxa per a l’octubre, la proposta és fer projectes per aprendre i generar oportunitats.

5. La  ciutadania  s’activa i es connecta. Portem anys queixant-nos de la gestió política i de la decepció en el funcionament del sistema públic -també del privat- i no falten motius, però ara toca passar a l’acció. Més val construir alguna cosa, encara que sigui petita, que lamentar-se i no fer res davant una necessitat. L’any 2009 vaig participar en l’organització d’ un casal autogestionat a l’escola del meu fill  i ara ens plantegem omplir la sisena hora lectiva que perd l’escola pública amb un sistema semblant. Les Tecnologies de la Informació permeten posar en marxa i mantenir fàcilment iniciatives basades en xarxes socials.  El portal Ciutadania 4.0 de Telefónica s’ha proposat agrupar-les i fer-les visibles. I és que cada cop hi ha més ciutadans i ciutadanes actius connectats, que mostren com la societat de la informació va molt més enllà del consum i l’entreteniment. T’hi afegeixes?

• Crec que cal felicitar als organitzadors per la qualitat de les taules, amb bons i bones ponents i bons temes. Pel que fa al format, constato una vegada més l’èxit de la combinació vídeo en streaming + twitter (si ho segueixes per Internet) i taula amb twitter projectat a la sala sense presentacions (si ho segueixes in situ). El tema no resol però, és com aconseguir no refredar el debat entre edició i edició, tal com diu Gemma Urgell, que també reclama ampliar-lo més enllà dels interessats i convençuts.
• En la taula de Cultura (moderada per Toni Ibañez i així resumida per Ricard Espelt), on hi havia representants de LletraA, del Museu Picasso i del CCCB,  es va dir que l’autèntic repte de les eines 2.0 és utilitzar-les per aconseguir implicar els ciutadans en el procés de creació dels productes culturals. Això és precisament el que està assajant el Citilab de Cornellà mitjançant un experiment promogut per Ramon Sangüesa, que també tenia una intervenció a la taula de Xarxes Socials, encara que finalment no va poder assistir per malaltia. Potser amb una plataforma de debat prèvia haguéssim comprovat aquesta inquietud comuna i n’haguéssim tret profit de la interacció.
• Aquest possible debat previ o preparatori també hagués evitat discutir algunes qüestions en teoria superades  -com la de si els bloguistes que fan de periodistes han de ser o no periodistes-, ja que el temps de participació presencial és molt preuat, i més valdria dedicar-lo als temes on el diàleg entre taula i públic pot ser més ric i aportar idees noves. Per exemple, ens varem quedar sense aprofundir sobre com es poden finançar els mitjans digitals que van descriure Nacho Escolar, Pau Llop i Janquim a la taula de Periodisme.
• Una tercera connexió que podríem haver fet entre aquesta taula i la de Xarxes Socials -insisteixo: si tinguéssim una plataforma per discutir abans de la posta de llarg a les jornades-, és que cercar públics interessats en determinats temes és crucial per als que venen publicitat (en diuen segmentar) com per als mitjans (en diuen periodisme especialitzat) i que les experiències i d’uns i altres, posades en comú malgrat estar en taules diferents, potser ens ajudarien a entendre quins poden ser els models de negoci de la informació a Internet.
• De la taula de Política ja vaig dir que cal evitar la confusió entre política 2.0 (José Antonio Donaire en va fer una molt bona explicació) i Govern electrònic o eGovernment. La ciutadania s’expressa per ser escoltada i tinguda en compte en ambdós casos però, en el primer, es tracta de millorar les polítiques (el que decideixen els polítics i els partits, sovint massa unilateralment) mentre que, en el segon, es tracta de millorar els serveis públics.
• No hi havia una taula específica d’eGovernment però se’n va parlar. La transparència, que és una condició incrustada a l’efectivitat de les eines 2.0, es va reclamar en el debat de Xarxes Socials per accedir a dades públiques i fer negocis. Aquí es podria haver parlat de com garantir la igualtat d’oportunitats, per exemple amb el model de Govern de Dades Obertes, recentment aplicat, entre d’altres,  a Astúries i el Regne Unit i en preparació a Euskadi i Catalunya.
• I en quant a la transparència de la política, les empreses i els mitjans, Escolar va dir que si es revisessin els comptes de la majoria de capçaleres de la premsa espanyola comprovaríem com només 2 o 3 són autènticament rendibles seguint la lògica del mercat. La resta estan mantingudes per ajuntaments, diputacions, comunitats autònomes, ministeris, o bé per empreses locals o estatals amb ganes d’influir. Potser algun bloguista -sigui o no periodista- o un mitjà independent ens oferirà algun dia aquest infogràfic.

L’informe fa un repàs dels valors imperants en cada època i el paper dels governs. En el segle XVIII havien de promoure els valors liberals, garantint el marc legal, la justícia i els drets individuals, principalment. En el segle XIX, els protagonistes eren els valors democràtics, això és la democràcia representativa i el desenvolupament d’una societat plural. Per al segle XX, ens descriu els valors socials com a prioritaris: suport econòmic i social, inclusió, sostenibilitat ambiental, desenvolupament local i qualitat de vida. Quan encara no hem assolit algunes d’aquestes fites, ens trobem que els valors del segle XXI impliquen una quantitat enorme d’accions afegides.

La nostra època segons aquest informe, i molts d’altres, és l’època de l’empoderament o empowerment en anglès. Això vol dir dotar als ciutadans i ciutadanes de capacitats per afrontar el seu futur, estenent la subsidarietat i la corresponsabilitat, la transparència, el rendiment de comptes i la confiança; “empoderar” tan el sector públic com el sector privat, personalitzar els serveis per a usuaris individuals i “empoderar” també als usuaris dels serveis públics.