Fa uns dies que hem estrenat Ca l’Aranyó, el nou campus de la comunicació de la Universitat Pompeu Fabra al districte del 22 @ de Barcelona. El lloc és estimulant i poc a poc ens hi anem trobant més a gust. La idea d’ajuntar els estudiants, professorat i gent de la recerca de tots els àmbits de la comunicació (periodisme, relacions públiques, comunicació audiovisual, traducció, tecnologia…) és boníssima en un moment en el que necesitem com mai el resultats de la hibridació de totes aquestes especialitats. Però posar gent diferent al mateix espai no implica necessàriament que interaccionin. Cal crear les condicions per a que això passi. I això és cert tant per Ca l’Aranyó com per a tot el 22 @.
Vaig assistir dijous al Creativity Point de divuCiencia, un esforç notable però petit si es compara amb la magnitud del que es necessita. La vintena de persones allà aplegades van interaccionar força, cadascú va explicar el que feia i després varem prendre una copa plegats mentre gaudiem de diverses actuacions. El nou districte poblat per empreses (sector TIC, media, continguts o industrials de tota la vida) universitats, institucions, comerços i veïns necessita un pol cultural prou ambiciós com per catalitzar la interacció que ens ha de portar a la innovació, la raó de ser del 22@. De moment però no sento la seva ànima per enlloc. I no parlo pas d’espiritisme.