Als Estats Units, on les elits són marcadament pro ciència i tecnologia, s’ha fet públic un acord entre la US National Academy of Science i la indústria de Hollywood, segons el qual l’acadèmia vetllarà pel rigor dels continguts alhora que proporcionarà materials per a noves idees. No és casualitat. Després d’anys d’esforços per difondre el coneixement, és la indústria cultural de l’entreteniment la que està traient més partit a l’interès del públic pel coneixement (detectat des de fa dècades i amplificat amb l’ús d’Internet). Sèries de televisió com CSI, House o Numbers, novel·les històriques de tot tipus o pel·lícules de ciència ficció mostren l’èxit d’aquests continguts.
És cert que es tracta d’una via “indirecta”, on la difusió cultural no és l’objectiu principal i que, per tant, sovint es cometen errors o es reforcen tòpics indesitjables. Són distorsions que aquesta nova iniciativa tendirà a minimitzar però que, en qualsevol cas, no invaliden els grans avantatges de la via “indirecta”: arribar a molta gent i transmetre una certa cultura de la racionalitat –més que els continguts en sí mateixos- davant el creixent augment de la ignorància i l’esoterisme. CSI i House per exemple mostren a la perfecció com la metodologia científica és la millor que tenim per a dirimir qüestions en les que ens juguem la salut o la culpabilitat.
La ciència no ha de tenir por de situar-se en aquests formats; ni tampoc de sotmetre’s a un debat públic com passa amb el tema dels transgènics per molt ridícules que semblin les preocupacions ciutadanes. Tractar la ciutadania com un igual és l’única manera d’establir un diàleg, i ja sabem que avui la comunicació és diàleg o no és res, com molt bé ha sabut aplicar Obama a la política. Serem capaços de crear les condicions per a aquest diàleg?
). Malgrat això, sembla que quan arriben a adolescents, els nens i nenes perden interés en la ciència.