1. Otro mundo es posible. Hay que entender que el sistema socioeconómico global ya no volverá a ser como era. A pesar de que la inercia de volver a viejos esquemas es fortísima, hay que ir hacia un mundo más justo y sostenible que dé valor a la honestidad frente a la especulación. Los expertos ya están dando claves sobre cómo hacerlo: refundación moral, equilibrio entre sector público y privado, innovación de la democracia y mantenimiento del estado del bienestar como uno de los principales activos que no podemos perder.

2. No somos vasallos. Aunque lo parezca, no estamos en la época feudal. Hay diferencias fundamentales, como que una gran mayoría de la humanidad ha recibido educación o la consigue cada día a través de la Red, el acceso a la cual no para de crecer. La democracia nos permite ejercer el poder, no sólo votando a nuestros representantes sino implicándonos en decisiones importantes. Si no hay suficientes vías legales, hay que promover cambios. Más difícil fue abolir la esclavitud o conseguir el voto para las mujeres. Encontramos ejemplos en Islandia, donde los ciudadanos se niegan a asumir los desbarajustes financieros, y en Brasil donde la iniciativa popular ha conseguido eliminar a todos los imputados por corrupción de las listas electorales.

3. Podemos ser consumidores activos. Ajustar el presupuesto a lo que es más necesario, priorizando los objetivos, solidarizándonos con los que están peor, a la vez que trabajamos en favor de la nueva economía. Esto quiere decir gastar el dinero, siempre que podamos, en empresas y proyectos justos en su modelo de negocio, que apuesten por la transparencia, la innovación y el talento de las personas. Para mí son aplicaciones de consumo activo las descargas legales, invertir en proyectos financiados colectivamente en plataformas como Verkami e informarse antes de adquirir productos para saber si son solidarios o sostenibles (vía Intermon o Consumer, por ejemplo).

4. Invertir en conocimiento es rentable. Formarse, crear y compartir lo que nos motiva, disfrutando y fomentando el valor del conocimiento, el rigor y la calidad. Se trata de adoptar una actitud crítica y de aprendizaje permanente. Es lo que plantearon, por ejemplo, los promotores de Breakout Beceite inventando un evento turístico y, a la vez, un lugar de intercambio de información y conocimiento. Tanto si tenemos trabajo como si no, ser activos nos pone en mejor situación ante el mercado laboral y, al menos, nos hace crecer como personas y como profesionales. La apuesta del periodista Jordi Pérez Colomer que fue Siria sin que nadie se lo pidiera y acabó siendo corresponsal de muchos medios, es un caso. En esta línea se inspira el postgrado de Comunicación estratégica digital que hemos puesto en marcha para octubre: la propuesta es hacer proyectos para aprender y generar oportunidades.

5. La ciudadanía se activa y se conecta. Llevamos años quejándonos de la gestión política y de la decepción en el funcionamiento del sistema público-también del privado-y no faltan motivos, pero ahora toca pasar a la acción. Más vale construir algo, aunque sea a pequeña escala, que lamentarse y no hacer nada ante una necesidad. En 2009 participé en la organización de un taller autogestionado por padres en la escuela de mi hijo y ahora nos planteamos llenar la sexta hora lectiva que pierde la escuela pública con un sistema parecido. Las Tecnologías de la Información permiten poner en marcha y mantener fácilmente iniciativas basadas en redes sociales. El portal Ciudadanía 4.0 de Telefónica se ha propuesto agruparlas y hacerlas visibles. Y es que cada vez hay más ciudadanos y ciudadanas activos y conectados, que muestran cómo la sociedad de la información va mucho más allá del consumo y el entretenimiento. ¿Te añades?

1.  Un altre món és possible. Cal entendre que el sistema socioeconòmic global ja no tornarà a ser com era. A pesar de que la inèrcia de tornar a vells esquemes és fortíssima, cal anar cap a un món més just i sostenible que doni valor a l’honestedat en front de l’especulació. Els experts ja estant donant claus sobre com fer-ho: refundació moral , equilibri entre sector públic i privat, innovació de la democràcia i manteniment de l’estat del benestar com un dels principals actius que no podem perdre.

2. No som vassalls. Encara que ho sembli, no estem a l’època feudal.  Hi ha diferències fonamentals, com ara que una gran majoria de la humanitat ha rebut educació o l’aconsegueix cada dia a través de la Xarxa, l’accés a la qual no para de créixer. La democràcia ens permet exercir el poder, no tan sols votant als nostres representants sinó implicant-nos en decisions importants. Si no hi ha prou vies legals, cal promoure canvis. Més difícil va ser abolir l’esclavitud o aconseguir el vot per a les dones. Trobem exemples a Islàndia, on els ciutadans es neguen a assumir els desgavells financers, i al Brasil on la iniciativa popular ha aconseguit treure tots els imputats per corrupció de les llistes electorals.

3.  Podem ser consumidors actius. Ajustar el pressupost al que és més necessari, prioritzant els objectius, solidaritzant-nos amb els que estan pitjor alhora que treballem en favor de la nova economia. Això vol dir gastar els diners, sempre que puguem, en empreses i projectes justos en el seu model de negoci, que apostin per la transparència, la innovació i el talent de les persones.  Per mi són aplicacions de consum conscient, entre d’altres, les descarregues legals , invertir en projectes finançats col·lectivament en plataformes com Verkami i  informar-se abans d’aquirir productes per saber si són solidaris o sostenibles (via Opcions, Intermon, Consumer…).

4. Invertir en coneixement és rendible. Formar-se, crear i compartir allò que ens motiva, gaudint i fomentant el valor del coneixement, el rigor i la qualitat.  És el que fa, per exemple, en Janquim a través del seu blog aportant dades i reflexions sobre el periodisme, i que arriba a la màxima expressió amb la proposta d’índex de qualitat dels mitjans digitals. Es tracta d’adoptar una actitud crítica i d’aprenentatge permanent. Tant si tenim feina com si no, ser actius en posa en millor situació davant el mercat laboral i, si més no, ens fa créixer com a persones i com a professionals. L‘aposta del periodista Jordi Pérez Colomer que va anar Síria sense que ningú no li demanés i va acabar sent corresponsal de molts mitjans n’és un exemple. En aquesta línia s’inspira el postgrau de Comunicació estratègica digital que hem posat en marxa per a l’octubre, la proposta és fer projectes per aprendre i generar oportunitats.

5. La  ciutadania  s’activa i es connecta. Portem anys queixant-nos de la gestió política i de la decepció en el funcionament del sistema públic -també del privat- i no falten motius, però ara toca passar a l’acció. Més val construir alguna cosa, encara que sigui petita, que lamentar-se i no fer res davant una necessitat. L’any 2009 vaig participar en l’organització d’ un casal autogestionat a l’escola del meu fill  i ara ens plantegem omplir la sisena hora lectiva que perd l’escola pública amb un sistema semblant. Les Tecnologies de la Informació permeten posar en marxa i mantenir fàcilment iniciatives basades en xarxes socials.  El portal Ciutadania 4.0 de Telefónica s’ha proposat agrupar-les i fer-les visibles. I és que cada cop hi ha més ciutadans i ciutadanes actius connectats, que mostren com la societat de la informació va molt més enllà del consum i l’entreteniment. T’hi afegeixes?

L’informe fa un repàs dels valors imperants en cada època i el paper dels governs. En el segle XVIII havien de promoure els valors liberals, garantint el marc legal, la justícia i els drets individuals, principalment. En el segle XIX, els protagonistes eren els valors democràtics, això és la democràcia representativa i el desenvolupament d’una societat plural. Per al segle XX, ens descriu els valors socials com a prioritaris: suport econòmic i social, inclusió, sostenibilitat ambiental, desenvolupament local i qualitat de vida. Quan encara no hem assolit algunes d’aquestes fites, ens trobem que els valors del segle XXI impliquen una quantitat enorme d’accions afegides.

La nostra època segons aquest informe, i molts d’altres, és l’època de l’empoderament o empowerment en anglès. Això vol dir dotar als ciutadans i ciutadanes de capacitats per afrontar el seu futur, estenent la subsidarietat i la corresponsabilitat, la transparència, el rendiment de comptes i la confiança; “empoderar” tan el sector públic com el sector privat, personalitzar els serveis per a usuaris individuals i “empoderar” també als usuaris dels serveis públics.