1.  Un altre món és possible. Cal entendre que el sistema socioeconòmic global ja no tornarà a ser com era. A pesar de que la inèrcia de tornar a vells esquemes és fortíssima, cal anar cap a un món més just i sostenible que doni valor a l’honestedat en front de l’especulació. Els experts ja estant donant claus sobre com fer-ho: refundació moral , equilibri entre sector públic i privat, innovació de la democràcia i manteniment de l’estat del benestar com un dels principals actius que no podem perdre.

2. No som vassalls. Encara que ho sembli, no estem a l’època feudal.  Hi ha diferències fonamentals, com ara que una gran majoria de la humanitat ha rebut educació o l’aconsegueix cada dia a través de la Xarxa, l’accés a la qual no para de créixer. La democràcia ens permet exercir el poder, no tan sols votant als nostres representants sinó implicant-nos en decisions importants. Si no hi ha prou vies legals, cal promoure canvis. Més difícil va ser abolir l’esclavitud o aconseguir el vot per a les dones. Trobem exemples a Islàndia, on els ciutadans es neguen a assumir els desgavells financers, i al Brasil on la iniciativa popular ha aconseguit treure tots els imputats per corrupció de les llistes electorals.

3.  Podem ser consumidors actius. Ajustar el pressupost al que és més necessari, prioritzant els objectius, solidaritzant-nos amb els que estan pitjor alhora que treballem en favor de la nova economia. Això vol dir gastar els diners, sempre que puguem, en empreses i projectes justos en el seu model de negoci, que apostin per la transparència, la innovació i el talent de les persones.  Per mi són aplicacions de consum conscient, entre d’altres, les descarregues legals , invertir en projectes finançats col·lectivament en plataformes com Verkami i  informar-se abans d’aquirir productes per saber si són solidaris o sostenibles (via Opcions, Intermon, Consumer…).

4. Invertir en coneixement és rendible. Formar-se, crear i compartir allò que ens motiva, gaudint i fomentant el valor del coneixement, el rigor i la qualitat.  És el que fa, per exemple, en Janquim a través del seu blog aportant dades i reflexions sobre el periodisme, i que arriba a la màxima expressió amb la proposta d’índex de qualitat dels mitjans digitals. Es tracta d’adoptar una actitud crítica i d’aprenentatge permanent. Tant si tenim feina com si no, ser actius en posa en millor situació davant el mercat laboral i, si més no, ens fa créixer com a persones i com a professionals. L‘aposta del periodista Jordi Pérez Colomer que va anar Síria sense que ningú no li demanés i va acabar sent corresponsal de molts mitjans n’és un exemple. En aquesta línia s’inspira el postgrau de Comunicació estratègica digital que hem posat en marxa per a l’octubre, la proposta és fer projectes per aprendre i generar oportunitats.

5. La  ciutadania  s’activa i es connecta. Portem anys queixant-nos de la gestió política i de la decepció en el funcionament del sistema públic -també del privat- i no falten motius, però ara toca passar a l’acció. Més val construir alguna cosa, encara que sigui petita, que lamentar-se i no fer res davant una necessitat. L’any 2009 vaig participar en l’organització d’ un casal autogestionat a l’escola del meu fill  i ara ens plantegem omplir la sisena hora lectiva que perd l’escola pública amb un sistema semblant. Les Tecnologies de la Informació permeten posar en marxa i mantenir fàcilment iniciatives basades en xarxes socials.  El portal Ciutadania 4.0 de Telefónica s’ha proposat agrupar-les i fer-les visibles. I és que cada cop hi ha més ciutadans i ciutadanes actius connectats, que mostren com la societat de la informació va molt més enllà del consum i l’entreteniment. T’hi afegeixes?

Cada cop és més complex gestionar el context canviant del nostre món amb l’educació i la motivació dels nens. Per una banda, la incorporació d’ordinadors, pissarres electròniques i altres eines digitals a les escoles està posant de manifest la manca de continguts en nous formats -com, per exemple, videojocs educatius-,  fins i tot de mètodes completament nous, com ara  l’aprenentatge en xarxa que assenyala Jordi Graells. Per una altra banda, pensem que no cal delegar-ho tot al sistema educatiu, les famílies podem fer molt: implicant-nos en les activitats en les quals els nostres fills aprenen i gaudeixen, també en les d’oci i les extraescolars.

Per això ens varem decidir a organitzar el  ”casal alternatiu” en el que han col·laborat intensament -i això potser és el més interessant- els pares  i les mares dels 10 nens i nenes que hi han participat. Encara no sabem com donar-li continuïtat a una experiència que tothom ha valorat molt positivament.

Aquí trobareu les activitats que hem fet i que han estat triades per aportar dosis diferents de coneixement, percepció de les emocions i lleure.

Tecnologia. Al Citilab de Cornellà de Llobregat, un centre dedicat a la divulgació de la Tecnologia hem fet dos tallers. El primer s’anomena Tecnolab, està conduït per Irene Lapuente i ens ha permès introduir-nos en el món dels bits i les tecnologies de la informació i la comunicació. En el segon taller, hem aprés nocions bàsiques de programació amb el sistema educatiu Scratch dissenyat pel MIT on les instruccions del programa són com peces d’un puzle.

Arqueologia. Jordi Serrallonga, guia científic i arqueòleg, ha portat els petits expedicionaris per un viatge sobre la teoria de l’evolució tot recorrent el Parc de la Ciutadella de Barcelona on també hem visitat els Museus de Geologia i Zoologia. En Jordi ens ha mostrat, entre d’altres coses, una peça única: una destral tallada per homínids de fa un milió i mig d’anys i que ell mateix va trobar excavant a Tanzània. 

Cinema. Manuel Huerga ha impartit una master class mitjançant la qual hem fet un recorregut per la història del cinema, des de la sortida de la fàbrica dels germans Lumière fins al trailer de la darrera superproducció 3D, Avatar, que s’estrenarà al desembre, passant pel pas del cinema en blanc i negre mut, al color i al so.

Biodiversitat. Itaca activitats marines ens ha preparat un recorregut pel port d’Arenys de mar on, entre d’altres activitats, hem parlat amb els pescadors, hem trobat organismes vius a les roques de l’espigó i hem assistit a la subhasta del peix.

Surf. Amb la Marta Moreno, monitora de surf hem gaudit de les onades sobre una planxa, hem après a esperar el mar i a sentir-lo. Pocs segons drets sobre l’onada  han estat suficients per emocionar-nos.

Literatura. L’escriptora Rosa Regàs va fer llegir als nens fragments d’obres de Josep Pla.  Encara que no van entendre moltes paraules, ella els va fer pensar i reflexionar sobre la feina dels escriptors, i en les diferències entre la realitat, la imaginació i la fabulació.

Tallers educatius. Hem participat en un taller de coeducació on es posen en qüestió els rols apresos de nens i nenes mitjançant el joc i la literatura infantil tradicional i contemporània; i un altre d’intel·ligència emocional centrat específicament en capacitats com l’empatia (posar-se en el lloc de l’altre), i les habilitats per trobar estratègies de resolució de conflictes fugint de la cultura de la violència així com la identificació d’emocions. Organització: Gemma Altell i Olga Coronado (Fundación Salud y Comunidad).

Astronomia. L’Ignasi Barnadas ens va introduir en el món dels estels i la cosmologia amb la visió nocturna, mitjançant un potent telescopi, d’estrelles i planetes. Varem veure, entre d’altres coses, Jupiter i tres de les seves llunes tal com va dibuixar Galileu ara fa 400 anys.

Lego Tallers. L’empresa Innvenio, dedicada a la innovació en l’aprenentatge, ens ha preparat un taller que es basa en una metodologia LEGO® Education on els alumnes dissenyen i construeixen vehicles amb peces Lego. Els alumnes exploren diferents paisatges i aprenen sobre formes de moviment per terra, mar i aire. A partir d’exemples inicials, fan prediccions, comproven el comportament dels seus models, els registren i presenten els seus descobriments.

Ràdio. Varem visitar Ràdio Premià de mar, gràcies al Carles Solé, i allà els nens i nenes van escoltar i tocar els discs de vinil.  Es van gravar les veus i les van escoltar simulant que feien entrevistes, a més de explorar una taula de so i un estudi de ràdio.

Cuina. Al Museu de la confitura varem participar en un dels tallers per nens que consisteix en elaborar confitura, en aquest cas de meló i síndria, seguint tot el procés de tallar la fruita, coure-la i envasar-la. També varem fer galetes i ens varem endur les receptes i els barrets dels petits cuiners cap a casa.